En el marc de la Barcelona Design Week 2024, EDIVI va organitzar el workshop que seria el tret de sortida del treball entre escoles de disseny, en aquesta edició sobre la intergeneració. 

La sessió, que es va realitzar al DHUB l’11 de novembre de 2024, va començar amb una introducció i presentació d’EDIVI i de l’objectiu de la jornada, a càrrec de Tània Costa. Tot seguit, Carles Feixa, antropòleg de la UPF, va oferir una ponència centrada en les generacions com a metàfora del canvi social. Feixa va destacar que les generacions poden entendre’s com un rellotge biològic, cultural o tecnològic, i també com una metàfora per interpretar els canvis socials. Va explicar que les generacions tenen dimensions interseccionals estructurals (edat, gènere, classe social, ètnia i territori) i dimensions d’agència (llenguatge, música, estètica, activitats focals i produccions culturals). També va utilitzar la imatge d’un rellotge de sorra per simbolitzar les característiques donades al naixement (comunitat, classe, territori) que evolucionen amb el temps i els ritus de pas.

Feixa va abordar tres models de canvi generacional. El primer, el relleu generacional d’Ortega y Gasset, sosté que cada 15 anys es produeix una successió generacional, on els joves aprenen dels majors. El segon model, la bretxa generacional, proposat per Roszak el 1968, planteja que els joves es rebel·len contra les normes establertes i competeixen per influir i transformar la societat. Finalment, el model de la volta generacional de Tapscott descriu com, a partir dels anys 90, les noves generacions educades en tecnologia innoven en àmbits com el treball i l’oci, arribant fins i tot a educar les generacions anteriors. 

Perquè una generació es defineixi com a tal, Feixa va assenyalar que ha de compartir experiències d’una mateixa època, tenir una consciència generacional vinculada a valors i gustos comuns, i viure un esdeveniment rupturista com una guerra, una revolució o una catàstrofe. Posteriorment, va oferir un repàs de les generacions del segle XX i XXI, destacant l’evolució de la joventut des de la generació A (1900s), que introdueix el concepte d’adolescència, fins a les generacions més recents, com la generació Viral (2020s), marcada per la pandèmia i la velocitat informativa, o la generació Blockchain, caracteritzada per la precarització laboral i la col·laboració en formats com el co-working i el co-housing. També va reflexionar sobre la possible aparició d’una generació post-DANA, vinculada a les primeres reaccions juvenils davant les catàstrofes climàtiques.

Com a conclusió, Carles Feixa va remarcar que la identificació amb una generació no depèn només de l’edat, sinó de la posició social i cultural de cada individu. Les generacions són un procés dinàmic en què la joventut sovint passa de ser marginada a ser idealitzada, esdevenint així un motor clau de canvi social.

Després de la introducció i reflexió inicial sobre les generacions, la sessió va continuar amb la intervenció d’Anaïs Esmerado, que va oferir una perspectiva sobre La mirada social del disseny. Anaïs va presentar la seva trajectòria en el disseny social a través d’OJALÁ Projects i va introduir el concepte de disseny social com una disciplina que no es pot entendre sense adoptar una mirada interseccional. Basant-se en el concepte de Kimberlé Crenshaw (1989), va explicar com les desigualtats s’entrecreuen a través de diversos eixos com l’edat, el gènere, la classe social o l’ètnia, creant una línia que separa opressió i privilegi.

A partir d’aquesta reflexió, va introduir termes com l’edatisme (discriminació per edat), la misopèdia (aversió als infants), l’efebofòbia (estigma envers els adolescents) i la gerontofòbia (aversió cap a la gent gran), per evidenciar com els prejudicis edatistes influeixen en la societat i, en conseqüència, en el disseny.  

També va convidar els participants a reflexionar sobre l’impacte de les seves pròpies vides a través de recursos com slaveryfootprint.org, que permet mesurar com els nostres hàbits afecten el món.

Seguint aquesta línia, Anaïs va destacar que dissenyar amb una mirada interseccional requereix crear solucions transformadores, accessibles i sostenibles. Va introduir el co-disseny i els processos participatius com eines clau per afrontar els reptes socials, promovent dinàmiques que afavoreixin la col·laboració entre generacions i disciplines.

Per posar en pràctica aquestes idees, Anaïs va proposar una activitat de role-play intergeneracional i interuniversitària basada en una metodologia participativa. Els participants es van organitzar en grups, identificats amb gomets segons la seva institució, i van treballar en tres reptes principals: zero malbaratament alimentari, el projecte “Vivir y convivir” i salut i benestar. Cada membre del grup va interpretar un perfil diferente segons generació (15, 30, 45, 60 i 75 anys), simbolitzades amb icones de telèfons de diferents èpoques per reflectir les seves perspectives.

L’activitat es va estructurar en dues fases. En la primera, els grups van fer un brainstorming per generar idees i van escollir una proposta a desenvolupar. Posteriorment, van treballar conjuntament per donar forma a les seves solucions. Durant aquest procés, Anaïs i Carles Feixa van oferir suport als grups, fent un seguiment actiu de les dinàmiques.

La segona fase de la sessió va permetre als diferents grups presentar les propostes. Un grup va idear una xarxa d’habitatge basada en afinitats i interessos compartits, vinculada a etapes vitals diferents. Altres propostes incloïen la creació d’una xarxa de col·laboració intergeneracional per aprofitar aliments sobrants i organitzar tallers de cuina, la rehabilitació d’habitatges antics per fomentar espais cooperatius intergeneracionals, i un gastro market cooperatiu per recollir i redistribuir aliments descartats. També es van plantejar iniciatives per aprofitar l’experiència de la gent gran, com tallers i masterclasses intergeneracionals, i una xarxa d’intercanvi de coneixements en barris a través de teràpies, activitats creatives i exposicions de resultats.

Un cop presentades les propostes, Anaïs i Carles van oferir un comentari final i amb un agraïment final als participants per la seva implicació i creativitat.