Estidi sociologic per a una proposta d’interacció en el barri de Gràcia.

L’alumne farà recerca, mitjançant observació, entrevises i grups de treball per a detectar una necessitat o fer una la proposta d’interacció entre els habitants del barri de gràcia i l’escola de disseny IED.

El taller d’inclusió és abans de res tota una oportunitat per compartir, compartir idees, pensaments, compartir moments inoblidables amb persones que no coneixem. L’objectiu principal del taller d’inclusió és millorar la vida de milers de persones amb discapacitat motriu que viuen, o simplement volen gaudir d’un passeig pel barri de Gràcia, Barcelona. El taller d’inclusió persegueix a repte de treure un somriure a aquestes persones i de fer-les sentir més visibles i integrades en la societat.

Avui Barcelona compta amb més d’un 8% de persones amb alguna discapacitat. És per això que hem decidit dirigir tota la nostra atenció i energia al seu favor. Barcelona és un referent per a la majoria de les ciutats espanyoles i europees en matèria de mobilitat i adaptació urbana, però, després de moltes observacions ens hem adonat que el districte de Gràcia, on s’ha centrat la nostra investigació, encara no disposa de les suficients facilitats per satisfer les necessitats de les persones discapacitades.

D’aquesta manera, el projecte es divideix en dos tallers: un per a la construcció de rampes d’accés davant dels establiments del carrer Verdi i un altre taller basant en la personalització de cadires de rodes o creació d’una peça al seu gust. Aquests dos tallers tindrien lloc la setmana del 3 de desembre, dia internacional de les Persones amb Discapacitat Motriu. Durant aquest dia els tallers en qüestió es realitzaran gràcies a la col·laboració d’alumnes, professionals i ciutadans del barri. El taller de moda tindria lloc a la botiga de José Rivero amb alumnes del grau de moda i les persones discapacitades que estiguin interessades a participar en el projecte.

Per elaborar el nostre projecte vam haver de fer primer un estudi sociològic. El pla d’acció del nostre projecte consistia a dividir les diferents tasques entre els membres del grup. En quatre setmanes hem invertit nostre temps i esforç en realitzar més de deu accions per complir els sub-objectius que evidentment nodreixen al nostre objectiu principal. A continuació, podem veure quatre sub objectius diferenciats.

• Saber si, tant la gent com els alumnes, professors i ciutadans del barri, són conscients de les limitacions que avui dia pateix el Carrer Verdi per satisfer les necessitats els seus vianants amb discapacitat motriu.

• Si no és el cas, conscienciar-los del problema i possibles maneres d’abordar-.

• Conscienciar sobre les múltiples aportacions que pot tenir l’art en benefici a la comunitat.

• Promoure la solidaritat i l’alegria a través l’art i el disseny gràcies a la col·laboració entre IED i comunitat.

Per tenir una idea del que pensa la gent sobre aquesta problemàtica, aprofundir en la visió de cada persona ia més, saber si la gent estaria disposada a donar suport a aquest projecte, hem realitzat diferents enquestes pels 6 diferents grups de Target (alumnes, professors , amics / família, ciutadans, botigues, persones amb discapacitat motriu), dels quals posteriorment vam extreure diferents conclusions. D’altra banda, el treball de recerca, que comprèn entrevistes no només amb l’ajuntament del districte de Vila de Gràcia sinó també amb responsables de botigues susceptibles de ser el lloc perfecte per al taller de moda, va ser molt interessant, però al seu torn, més complicat de resoldre.

A nivell de resultats hem pogut verificar la nostra hipòtesi sobre la reacció dels alumnes i professors davant d’una oportunitat com aquesta. Com esperàvem, tant alumnes com professors estarien més implicats que altres grups, excloent les pròpies persones amb discapacitat motriu, ja que evidentment la seva implicació seriosa total, a participar i donar suport a un projecte com el nostre. Això podria ser causa de la seva constant contacte amb l’art i el disseny i per tenir més facilitat per millorar la vida de les persones a través d’aquest. Això ens indica que, encara que els alumnes no són tan conscients com altres grups de la problemàtica social respecte a la inclusió de persones discapacitades, serien els primers a ajudar i intentar aportar el seu granet de sorra per millorar la vida d’aquestes persones.

D’altra banda, hem observat que, generalment, tant els amics i la família com els ciutadans del barri comparteixen les mateixes opinions sobre la inclusió d’aquestes persones. No obstant això, pel que fa a la seva implicació en un projecte com aquest, la predisposició dels ciutadans seria més gran a la de les famílies i amics, ja que probablement la situació laboral i social dels últims no està tan alineada amb les necessitats de aquest projecte. Això també es pot explicar per la proximitat amb el lloc en què s’executarien les accions del projecte.

Finalment, dels dos grups en què hem posat més atenció: els establiments i / o comerços i les mateixes persones amb discapacitat motriu, hem obtingut resultats molt diferents. D’una banda, la gran majoria de persones amb discapacitat coincideixen que seria necessari incrementar les facilitats en tots els establiments per afavorir la seva inclusió en la societat. I, en conseqüència, pensen que seria una irresponsabilitat per part dels establiments el fet de mirar cap a un altre costat. No obstant això, alguna cosa molt diferent hem extret de les respostes de les botigues, que en certa manera ens ha sorprès. Només la meitat d’aquests establiments donarien suport els objectius del nostre projecte. Això ens fa
pensar en dues possibles problemàtiques prou alarmants i que, per tant, seria necessari abordar:

1. Els responsables de botiga no són prou conscients de la problemàtica social que les persones amb discapacitat pateixen avui en dia a causa de l’escassetat de facilitats.
2. Els responsables de botiga si són conscients de la problemàtica en qüestió, però no volen invertir els seus recursos en ajudar aquestes persones, o almenys no en la mesura que la situació ho requereix.

* Nota: En els apèndixs del document es poden veure tots els resultats de les enquestes realitzades i de les quals hem extret les conclusions exposades anteriorment.

L’elaboració d’aquest projecte ha significat una gran oportunitat no només per intentar ajudar les persones amb discapacitat motriu mitjançant l’art i el disseny, sinó també per incrementar la lluita contra la falta d’implicació de les persones en accions socials d’aquesta tipologia. Per finalitzar ens agradaria agrair a totes les persones que al llarg de la investigació ens han dedicat el seu temps per respondre les enquestes i han mostrat gran interès per apostar en un projecte com aquest.