Des d’EDIVI, la xarxa de centres d’ensenyaments superiors de disseny per a la innovació social i la sostenibilitat, vam celebrar la jornada que donava punt final a la seva activitat durant el curs 2023-2024.

El tema inspirador per a aquest any ha estat l’aigua, aquest element líquid que representa entre la meitat i els dos terços del pes d’una persona, un factor fonamental per a la vida humana, el mitjà de moltes espècies animals i vegetals, una frontera natural per a la nostra ciutat, un recurs que actualment és escàs en el nostre territori i, en definitiva, una multitud de “definicions” que poden apropar-nos a l’aigua des de diferents perspectives.

El punt de partida per abordar el tema de l’aigua va ser una jornada duta a terme en el DHUB dins de la Barcelona Design Week. Sota el títol “L’AIGUA per al futur”, alumnat i professorat de les diferents escoles participants van poder reflexionar al voltant d’aquest concepte a partir d’una conferència del José Luis de Vicente i d’un workshop del Gastón Lisak, instant-se a desenvolupar projectes que cerquessin noves relacions amb l’aigua.

Així, després del treball fet a les aules, les diferents escoles participants van presentar els projectes el 29 de febrer. La sessió va ser distesa i, un cop més, va representar l’esperit d’EDIVI, que pretén compartir visions de diferents escoles de disseny de Catalunya dins d’un marc de col·laboració i aposta per la innovació social. Realment, les propostes exposades eren marcadament diferents i, al mateix temps, complementàries. Es van poder veure distintes maneres d’afrontar l’escassetat d’aigua, de canviar la relació amb el medi marítim o de cercar experiències sensorials diverses a través de l’aigua o de la seva absència. Podeu veure tots els treballs presentats en l’apartat de projectes del web d’EDIVI.

Finalment, la jornada va concloure amb un debat, sent una oportunitat per reflexionar sobre la nostra relació amb el medi marítim. La doctora Sheila Gonzalez Mardones (UB) va ser la responsable de moderar el diàleg, fent referència a figures com Vandana Shiva, qui parla de l’aigua com allò quotidià que és el centre de tota la vida (no només la humana) o Arne Naess, qui veu l’aigua com a part d’un tot amb la terra, els humans i la resta d’organismes. Igualment, Gonzalez Mardones va al·ludir a la propietat de l’aigua, a la necessitat de protegir-la, a l’obligació de garantir la democràcia d’aquest bé, a la seva capacitat de generar interconnexions i, per descomptat, al paper del dissenyador davant la situació actual de l’aigua.