Aquest projecte té com a finalitat desenvolupar una sensibilitat etnogràfica per aprendre a habitar el món amb una mirada oberta i comprensiva. En aquest cas, no tant observant l’altre, sinó el nostre món des d’un punt de vista extern, transcendint els límits entre allò humà i allò material.

Per aconseguir això he creat una peça irònica en què un peix o un pop d’alta intel·ligència treu el cap de l’aigua i s’imagina què seria si un humà colonitzés el seu hàbitat i hi visquessin.

He dividit l’espai en dues parts: a la nostra esquerra trobem el que seria la part natural i original on un peix qualsevol amb uns quants corals està habitant, la part de la dreta representa el que el peix interpreta del món urbà (després haver observat només uns minuts)

En aquesta peça trobem múltiples estereotips i suposicions del món urbà actual, com ara la senzillesa en formes, la repetició d’una mateixa textura i la importància de la funcionalitat per sobre de la bellesa original entre d’altres. Això està fet perquè vull remarcar que analitzar una altra cultura o habitat des de només l’observació (molt habitual avui en dia) significa emportar-se amb tu moltes suposicions, no et permet endinsar-te en la cultura de ple et i crea una opinió contaminada pel que «creus» saber.